La història de l'Arash
Una vida d'aprenentatge
Després de veure's obligat a fugir de l'Iran, l'Arash va reconstruir la seva vida gràcies a l'educació. Ara, a l'ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, defensa l'educació com una manera de transformar el futur, i es basa en la seva pròpia experiència per ajudar altres persones a trobar seguretat, dignitat i oportunitats.
Començar de nou
La història de l'Arash va començar a l'Iran, on la seva família li va transmetre una convicció profunda en el poder de l'educació. Tot i això, en veure's amenaçada, la família va haver de fugir de la seva llar i deixar-ho tot enrere.
Abans de traslladar-se a Austràlia, l'Arash i la seva família van passar un temps a Malàisia. L'alleujament i la desorientació van arribar plegats. "Tot era nou: els papers, els autobusos, les normes, i fins i tot com presentar-me sense que el meu passat acaparés la conversa", recorda.
Els reptes van ser immediats i profunds. Com a refugiat, l'Arash s'enfrontava a una realitat quotidiana marcada per la invisibilitat i la incertesa. "Esperes i et veus obligat a bregar amb obstacles que no has triat. Vols planificar una vida, però el permís per fer-ho arriba més tard, si és que acaba arribant".
L'educació, que abans era un dels pilars de la seva vida, es va convertir en un luxe: "La seguretat es converteix en un repte constant i la preocupació passa a formar part de la vida quotidiana".
Trobar el camí per seguir
L'Arash va començar a refer la seva vida acceptant totes les oportunitats que se li presentaven: col·laborava com a voluntari en programes juvenils, esdeveniments, assistència social i serveis de traducció. "En participar en comitès, dirigir projectes i compartir eines, vaig recuperar la confiança i la dignitat", afirma l'Arash. Tot i això, les barreres encara eren enormes, així com els dubtes sobre els seus coneixements lingüístics, les seves qualificacions i l'estigma de ser refugiat: "Encara que compleixis tots els requisits, la teva condició fa que els altres et mirin amb recel".
La primera feina de l'Arash a la Universitat HELP va suposar un punt d'inflexió: "El rector de la universitat va creure en mi i va invertir en la meva formació. Aquesta oportunitat va convertir en la possibilitat en un impuls. Em vaig omplir d'esperances i somnis". L'Arash va aconseguir una beca per a refugiats, es va graduar i va començar a treballar com a enginyer, sense deixar mai de participar en tasques humanitàries. Després de col·laborar amb diverses organitzacions no governamentals, va acabar incorporant-se a l'ACNUR. "En unir-me a l'ACNUR, aquesta esperança es va traduir en una responsabilitat encara més gran", explica. "Una cosa és reconstruir la teva pròpia vida i una altra de molt diferent és ajudar a obrir camins per als altres".
Una nova missió
Avui dia, l'Arash treballa a l'equip de Col·laboracions amb el Sector Privat de l'ACNUR, on s'encarrega de garantir l'educació dels refugiats joves d'arreu del món. "Una aula segura, un professor ben remunerat i una escola que t'aculli: tot això permet començar una nova vida", assegura. L'Arash vol que el món ho entengui: "No som una sola història. El desplaçament és una realitat jurídica, no pas una identitat. Quan els sistemes són justos i acollidors, els refugiats enforteixen les comunitats on s'incorporen".
De cara al futur
L'Arash dedica la seva feina a la seva mare, que, a còpia de sacrificis, va fer possible el seu recorregut. El seu desig per al futur és clar: "Que el lloc de naixement d'un nen no en limiti mai l'aprenentatge". Per a ell, l'educació i la feina digna no són favors, sinó els pilars de la dignitat. "Quan els refugiats poden accedir a la formació i a l'ocupació, no només sobrevivim, sinó que hi contribuïm, i tot allò que ens envolta prospera".
