La història de la Lujain
Resiliència i humanitat
Quan la Lujain va haver de fugir d'Homs, només es va endur valor i esperança. La seva recerca de seguretat es va convertir en una missió: col·laborar amb l'ACNUR per ajudar les dones, els nens i les famílies desplaçades de tot Síria. Gràcies a la seva fortalesa i compassió, va convertir la seva història de desplaçament en un llegat de protecció.
Reconstruir vides, tornar l'esperança
Després de catorze anys de conflicte, els sirians desplaçats estan començant a tornar a la seva llar, tant els que eren en diferents zones de Síria com els que havien marxat a països veïns. Els espera un llarg camí cap a la recuperació. Per a la Lujain, ajudar-los en aquest procés és més que una feina: és una vocació.
Obligats a fugir
"La meva família és d'Homs, una de les ciutats més afectades quan va esclatar el conflicte a Síria", recorda la Lujain. "El 2011, la violència es va intensificar: ens envoltaven els bombardejos, la por i la incertesa. No ens va quedar més remei que deixar-ho tot enrere i fugir a Damasc per protegir-nos. Deixar la nostra llar va ser un cop molt fort, però era l'única opció per sobreviure".
Arribar a Damasc va ser com endinsar-se en un món desconegut. "No coneixia ningú, no tenia amics i els carrers no eren com els de casa meva. Tot em semblava estrany: era com una forastera al meu propi país".
Trobar un propòsit
Durant mesos, la por va mantenir la Lujain tancada a casa. "Amb prou feines sortia de la casa que havíem llogat", confessa. "Però al final em vaig adonar que havia de ser forta i començar a viure de nou". Amb el suport del seu pare, va trobar feina en un petit centre mèdic de Damasc. Va ser el primer pas per reconstruir la seva vida. Més tard, es va matricular a la Universitat de Damasc i va començar a col·laborar com a voluntària amb diverses ONG. "Aquell moment va ser el principi del meu recorregut en l'àmbit humanitari".
La seva passió i perseverança van donar fruits. Després de sis mesos treballant com a voluntària, la Lujain va aconseguir una feina a temps complet com a treballadora social en un centre comunitari que compta amb el suport de l'ACNUR. "Era més que una feina: va ser el principi de la meva nova missió a la vida", afirma. Aquesta feina li va facilitar les coses per incorporar-se a l'equip de l'ACNUR.
No hi ha dos dies iguals
Ara, la Lujain treballa com a coordinadora de protecció a l'oficina de l'ACNUR a Homs. "No es tracta només d'una feina", diu. "Cada dia tinc l'oportunitat de marcar una diferència positiva a la vida de les persones".
Els seus dies són imprevisibles. "Els matins poden començar amb una anàlisi de casos, seguida de visites sobre el terreny per avaluar la protecció infantil, la violència de gènere, la salut mental i els riscos d'explotació i abús", explica. Les tardes les dedica a redactar informes, planificar projectes i gestionar el correu electrònic. "La imprevisibilitat em dona energia. Bé, això i molt de cafè!"
La seva feina inclou la gestió de casos i el seguiment de les necessitats de les persones que tornen del Líban, Jordània i Turquia. "Les persones que tornen a Síria comencen la seva vida des de zero. Quan les coneixes, els veus l'esperança als ulls. No només volen reconstruir la seva llar, sinó tot el país".
«Somio amb un país on tots els sirians puguin tornar a casa, però no només a la seva llar, sinó a una vida plena de dignitat i pau.»
Lliçons i esperances
L'experiència de la Lujain com a persona desplaçada interna l'ha marcat profundament. "Vaig entendre què vol dir desplaçar-se, no només amb empatia, sinó des de la meva pròpia realitat", afirma. Això també la va motivar per cursar estudis superiors: va fer un màster en Psicologia i, ara, s'està preparant per al doctorat.
"Somio amb un país on tots els sirians puguin tornar a casa, però no només a la seva llar, sinó a una vida plena de dignitat i pau", comenta la Lujain. "Per part meva, tinc l'esperança d'acabar el doctorat i continuar creixent amb la família de l'ACNUR, perquè ajudar altres persones a sentir-se segures és part de la meva identitat".
