Ometre

Coneix a la Dyna

La Dyna és una de les 20 dones en risc d'exclusió social que formen Ellas lo Bordan. Totes han creat la col·lecció de coixins ÅTERSTÄLLA que es pot adquirir a les botigues d'IKEA a Madrid. Ella ha trobat al taller la seva forma de vida, amigues, un ofici. I ens explica la seva història...

«Cada dia és un nou repte: si ahir no et va sortir, ho intentaràs demà.»

La Dyna ho té clar: «Ellas lo Bordan va arribar a mi.» Va ser a través de la residència d'acolliment en què es trobava. Una companya, la Steffy, ja estava dins del projecte i li havia explicat en què consistia. Però va ser la directora de Ellas lo Bordan qui li va oferir fer l'entrevista per incorporar-se al taller.

Feliç, va començar la formació a principis de juliol, juntament amb tot l’equip de costureres. Un equip que per a ella és el millor de la seva feina.

«Amb les meves companyes soc feliç: fem bromes, ens divertim, ens preocupem les unes de les altres... Aquest és un lloc que t’agrada quan hi arribes els matins. Venir a treballar és quelcom bonic», resumeix amb un gran orgull.

Cada dia, un nou repte

Encara no ha sortit el sol quan la Dyna s'aixeca, es dutxa, vesteix els nens i els dona l'esmorzar. No té temps de portar els seus dos bessons a la guarderia, així que una companya de la residència els porta amb els seus fills. Després d'un viatge en bus, tren i metro, arriba al taller. Comença una altra jornada a la feina!

Allà la Montse, la seva cap del taller, planifica el dia i els reparteix les funcions. Totes van rodant: patronatge, tall, costura, remallar, etc. «Cada dia es un nou repte. Si ahir no et va sortir, ho intentaràs demà, i així cada dia

Les noies van buscant formes de fer senzilla la seva feina, aprenent dels trucs que cadascuna té a la faixa. Així, van aprenent i aprenent.

«Aquest coixí l'ha fet la mama!»
 
La Dyna se sent tremendament orgullosa que els seus coixins i els de les seves companyes es venguin a IKEA. «Vaig anar a IKEA per primera vegada fa poc amb una de les nostres caps; em va encantar! M’ho mirava tot amb estupefacció... Mira allò! I això! Quantes coses que fan!», comenta divertida.

Els seus fills encara són petitons, però fa un temps la Dyna els va portar un coixí i no paraven de dir: «L’ha fet la mama, l’ha fet la mama!»

A la Dyna, en un temps que ja ha deixat enrere, li van passar tantes coses dolentes, que li va costar arribar a confiar en la gent. «Ara sé que això que visc és real, m’estan ajudant amb tot (amb la meva documentació, el meu permís de residència...) i ara sí que hi confio. Això és el que més feliç em fa. El fet de poder estar tranquil·la», diu.

Aquesta dona valenta està segura que tot és qüestió del que es proposi i de quant estigui disposada a lluitar.