La història de la Shadia
D'activista a sol·licitant d'asil
La Shadia va veure's obligada a fugir de Colòmbia, deixar enrere la seva feina com a activista social i analista. Ara, està redirigint la seva carrera professional a França.
Pensava que ningú no podia ajudar-me.
A Colòmbia, de dia treballava d'analista de control d'inventari per a una multinacional i, a la nit, era la mà dreta del meu pare en la lluita per la justícia. A més, estudiava un màster en Administració d'Empreses.
Com a advocat, el meu pare va passar-se dècades defensant víctimes d'explotació infantil per a activitats il·lícites, desforestació, extorsió, mineria il·legal i narcotràfic. Les persones acudien a nosaltres quan no es podien permetre un advocat. El meu pare les ajudava i, de vegades, els proporcionava un lloc segur on viure. Vivíem a una casa gran a Colòmbia. Quan hi havia infants, jo provava d'ajudar-los amb els estudis. Així va ser com vaig conèixer de prop la injustícia. Com que revelàvem activitats il·lícites, disposàvem de molta informació confidencial sobre corrupció i pràctiques il·legals.
Vaig haver de sortir del meu país per ser filla del meu pare. Els seus enemics, que van acabar sent els meus, em van perseguir durant mesos. Em perseguien constantment perquè volien silenciar les denúncies del meu pare. Ho sabien tot sobre mi. Sabien on treballava i vaig haver de deixar la meva feina. M'enviaven missatges intimidatoris per advertir-me que m'estaven vigilant i que la meva vida corria perill. El meu pare havia de continuar amb la seva feina. Era massa important. Jo vaig sacrificar la meva vida perquè ell pogués continuar.
Una nova vida a l'altre costat de la bassa gran
Deixar el meu país va resultar dur perquè ho vaig fer durant la covid i jo només volia estar amb la meva família. Tot el planeta restava a casa i jo havia de traslladar-me. Igualment, no tenia cap altra opció. Mai no havia imaginat que acabaria vivint a França. Somiava ser professora al meu país i ajudar persones sense recursos a estudiar. No ho vaig poder fer. Quan vaig arribar a França, no parlava francès i no hi tenia familiars ni amics. Si he de ser franca, no sabia res sobre França. Estava sola en aquesta situació. No va ser fàcil. Pensava que ningú no podia ajudar-me. Per fortuna, la gent de França va portar-se molt bé amb mi i va ser molt amable.
Tot i que el clima és més fred, la gent és càlida. No sabia què faria amb la meva vida, però de moment estava en estalvi. Això era el més important.
«La feina et dona sensació de seguretat quan arribes a un altre país. Et sents afortunada de tenir l'oportunitat de mostrar les teves capacitats professionals, interpersonals, tècniques… Tot. I això està molt bé.»
Tornada als estudis
Realment, jo volia una oportunitat laboral. Per això, havia d'aprendre francès i tornar a la universitat. Era evident que, si volia treballar en una empresa, havia d'estudiar de nou. El meu currículum havia de demostrar que sabia francès. Això és molt important a França. Havia d'estudiar-ho tot de nou, però aquest cop en francès. Va resultar complicat, però vaig acabar el meu segon màster i ja estava preparada. El meu últim any de francès, vaig trobar feina a IKEA. La veritat és que els estudis van proporcionar-me l'oportunitat de trobar una empresa que m'agrada molt pels valors que representa. Les persones que hi treballen són increïbles. La feina va ajudar-me a trobar amics i a sentir-me part de la societat. IKEA va oferir-me un lloc de treball que m'encanta. Té a veure amb la cadena de subministrament. Estic molt contenta i em sento com a casa.
La feina et dona sensació de seguretat quan arribes a un altre país. Et sents afortunada de tenir l'oportunitat de mostrar les teves capacitats professionals, interpersonals, tècniques… Tot. I això està molt bé.
Grans somnis per al futur
Ara visc en un estudi petit, però vull continuar treballant i guanyar prou diners per viure en una casa gran, igual que on vivia a Colòmbia. No seria només per a mi, sinó també per a amics i familiars. La possibilitat de gaudir d'un espai on fer exercici i passar temps amb convidats al meu jardí és molt important. També m'agradaria seguir ajudant les persones necessitades. Ara que he acabat el màster, m'agradaria treballar com a voluntària en activitats que fomenten la inclusió, l'equitat i la igualtat.
És molt important que les persones refugiades tinguin l'oportunitat de treballar i estudiar l'idioma. És important que entenguin quin és el pas següent que poden fer i com poden guanyar-se la vida.
Les persones refugiades som exactament això: persones. No volem almoina. Aconseguir l'oportunitat de treballar, posar en pràctica les nostres capacitats i participar ho és tot. L'única cosa que necessitem és una oportunitat.
