D’uns orígens humils a una marca global: una breu història d’IKEA

Les nostres arrels

Ingvar Kamprad va fundar IKEA l’any 1943, amb només 17 anys, venent articles com bolígrafs i carteres. Småland, el seu comtat natal a Suècia, era molt boscós i amb un sòl pedregós. En aquelles terres difícils van créixer persones fortes, enginyoses i expertes a treure el màxim profit de tot, qualitats que sempre han estat al cor d’IKEA.

Preus baixos i alta qualitat

Ingvar Kamprad, fundador d'IKEA, sempre va estar decidit a oferir els millors preus possibles, però no a costa de la qualitat. Era conscient que alguns dels seus competidors mentien sobre la qualitat per mantenir els preus baixos, però ell no estava disposat a fer-ho. En el número de 1948-1949 del fulletó "ikéa-nytt", explicava per què els preus d'IKEA podien mantenir-se tan baixos. "Els nostres preus baixos –amb diferència els més baixos de la regió– són possibles gràcies al gran volum de vendes, l'entrega directa des de la fàbrica i els costos generals molt baixos". La idea original d'Ingvar d'oferir productes a baix preu i alta qualitat segueix vigent fins avui i s'ha convertit en la pedra angular de la cultura i identitat d'IKEA.

Comença la revolució dels paquets plans

Els alts costos i les taxes de danys en el transport de mobles per correu van ser un problema constant per a Ingvar. Tot i que ja existien mobles en paquets plans, encara no havien arrelat a Suècia. El 1953, IKEA va implementar el paquet pla. Els productes d'automuntatge es van demostrar molt populars i van ser la solució a aquests costosos problemes de transport.

Disseny democràtic

El desig d'oferir productes a un preu baix i d'alta qualitat sempre ha estat un motor d'impuls per a IKEA. Tot i això, a més del preu i la qualitat, hi ha altres tres dimensions que es tenen en compte a l'hora de desenvolupar els productes IKEA: funció, forma i sostenibilitat. Quan les cinc dimensions estan en harmonia, considerem que el disseny del producte és democràtic. El concepte de disseny democràtic es va introduir oficialment a la Fira del Moble de Milà el 1995 i, des de llavors, ha estat l'eina que utilitzem per desenvolupar i avaluar productes.

Els clients ben alimentats són clients satisfets

Al juny de 1960, només hi havia cafè i plats freds a les botigues IKEA. A finals d'aquell mateix any, la cuina del restaurant IKEA ja estava completament equipada, incloent-hi un forn microones (una novetat per a l'època). El menú es va omplir d'opcions, des de snacks calents, com ara hamburgueses, fins a plats a la carta. La idea se li va ocórrer a Ingvar després de comprovar una cosa: els clients sortien de la seva botiga d'Älmhult a l'hora de dinar i anaven a un restaurant o a un lloc de menjar al carrer. Això interrompia tot el procés de compra. A més, es va adonar que, quan els clients tenien gana, compraven menys. Com solem dir, és difícil fer negocis amb l'estómac buit.

IKEA s'expandeix i es reestructura

• 1950 – 1959: IKEA amplia les seves operacions a Suècia.
• 1960 – 1969: Obertura de botigues a Dinamarca i Noruega.
• Dècada de 1970: L'expansió va continuar a països fora d'Escandinàvia, com Austràlia, Àustria, Canadà, Alemanya, Hong Kong, Japó, Kuwait, Països Baixos, Singapur i Suïssa.
• Principis de la dècada de 1980: Ingvar Kamprad cercava una estructura de propietat que garantís la independència total i una perspectiva empresarial a llarg termini. Va descriure això com un intent de donar "vida eterna" a la marca IKEA. La seva solució consistia en separar la propietat de les operacions minoristes del concepte IKEA i de la marca IKEA per mantenir aquestes funcions separades en divisions de negoci independents, operant sota un sistema de franquícia.

Per què IKEA es diu així?

IKEA rep el nom de les inicials del fundador Ingvar Kamprad, Elmtaryd, la granja on va créixer, i Agunnaryd, el poble proper. 

Abans de l'actualització més recent del 2018, el logotip no s'havia renovat des de la dècada de 1980. Els últims canvis tenien l'objectiu de millorar la llegibilitat i garantir un reconeixement i una reproducció de colors coherents a l'era digital. Avui dia, el mateix logotip ha de funcionar tan bé en una pantalla mòbil com en un aparador o bossa de paper.