Com la nostra casa influeix en el nostre benestar

 T'has preguntat mai quant de temps de la teva vida passes en llocs tancats? Existeixen molts estudis sobre com l'entorn i els espais influeixen en les persones, però la majoria s'han centrat en aspectes constructius. Tanmateix, no són els únics aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de dissenyar una casa, ja que l'entorn també influeix en les nostres emocions i en el nostre cervell. Per tant, el disseny de qualsevol espai ha de respondre a aquestes necessitats.

A Formant una llar hem parlat amb l'arquitecte i expert en neuroarquitectura Juan Luis Higuera Trujillo, que ens explica com la nostra casa influeix en el nostre benestar i alguns consells de disseny per aconseguir espais més acollidors i beneficiosos per a la nostra salut emocional. Esperem que et resultin útils!

Com afecta la decoració i l'ordre a les nostres emocions

Juan Luis Higuera Trujillo és arquitecte i investigador en l'àrea de neuroarquitectura de la Universitat Politècnica de València. Amb la seva ajuda hem volgut descobrir com han de ser els espais perfectes per al nostre benestar a casa. Descobreix les seves recomanacions!

Quins són els aspectes que hem de cuidar a l'hora de decorar casa nostra pensant en el benestar?

Quan es dissenya un habitatge, s'han de cuidar totes les variables de disseny possibles. Algunes de les més estudiades són la geometria (que inclou els contorns i els ornaments, per exemple), la il·luminació, el color i la presència de natura. Però el disseny no queda definit només per aquestes variables, ni tampoc és només visual. Hem de parar atenció a tots els sentits. Quantes més variables controlem adequadament, més gran serà la repercussió. 

Com influeix l'ordre en el nostre benestar? 

L'ordre ens ajuda a trobar patrons. Aquesta influència cognitiva i emocional té repercussió en el nostre benestar a diferents nivells. Si considerem el nivell utilitari, és evident que l'ordre ens ajuda a ser més eficients en les nostres activitats. Per exemple, en un espai de treball ordenat trobem les nostres eines i acabem les tasques abans. El contrari pot influir negativament i, per tant, reduir el nostre benestar. No obstant això, la influència de l'ordre va més enllà del seu nivell utilitari.

El nostre cervell treballa per entendre el sentit dels patrons de l'espai que ens envolta, encara que no estiguem desenvolupant cap tasca que ho exigeixi. S'ha arribat a la conclusió que tenim preferència per patrons de complexitat intermèdia, però ordenats. Es tracta de generar un entorn que ho estimuli prou, però sense excedir-se. És a dir, buscar l'equilibri.   

Com hauria de ser l'espai ideal per descansar? I per treballar?

A nivell utilitari, hem de determinar bé les activitats (i necessitats derivades) que abordarem en cada un d'aquests usos. A nivell cognitivoemocional, hem de configurar i adaptar totes les variables de disseny possibles. Fer-ho a mida exigeix un estudi experimental de neuroarquitectura, fet que no sempre és possible. Afortunadament, hi ha pautes que serveixen d'orientacions generals i tots podem beneficiar-nos d'aquest coneixement.

En aquest cas, una aproximació seria començar pel color i la il·luminació. Per exemple, un espai per descansar (com un dormitori pot requerir tons moderadament càlids i saturats, amb una il·luminació tènue i indirecta. Però un espai per treballar (com un despatx) pot requerir tons freds i poc saturats, amb una il·luminació directa intensa (sense molestar) i freda. Color i il·luminació ofereixen una miríada de configuracions i combinant-les podem aconseguir ambients molt diferents i potents.

En aquest sentit, el més apropiat sempre serà separar i adaptar els espais per a un sol ús. Quan han de coexistir (com l'habitació en la qual treballa i dorm un estudiant), resulta necessari pensar en configuracions polivalents o solucions modificables. És un repte per a la creativitat, però cada vegada hi ha més solucions tecnològiques o de mobiliari multifuncional que ho faciliten. 

Els materials i els mobles intervenen en el benestar?

 La materialitat és una qüestió molt important a nivell cognitivoemocional. En conseqüència, també ho és per al benestar. Això és així perquè implica moltes variables. D'una banda, un material presenta unes variables objectives concretes, com un color, un reflex, un tacte, una olor, etc. Cadascuna d'aquestes variables té un efecte cognitivoemocional. D'altra banda, un material també evoca variables subjectives, com una associació de familiaritat o novetat, d'estatus social, de nocions culturals, etc. Atès que només canviar el color d'una habitació o d'un moble pot generar un canvi significatiu en l'estat emocional, la materialitat és una qüestió molt rellevant per a un disseny orientat a generar benestar.

I la decoració de les nostres cases té efectes sobre el nostre estat d'ànim? 

Tot l'entorn que ens envolta influeix a nivell cognitiu i emocional. Cada element d'aquest entorn té un efecte, que pot ser de major o menor entitat. En aquest sentit, la decoració és una qüestió que inclou moltes variables. De fet, només a través de la decoració és possible transformar l'ambient d'un espai. Això es pot fer en exclusivitat, quan no és possible modificar altres variables (com el color o la il·luminació general de l'espai), o juntament amb altres variables (aprofitant la sinergia que sorgeix en dissenyar tenint en compte diferents variables). A més, alguns elements decoratius poden tenir repercussions complementàries. Per exemple, una planta com a decoració pot contribuir a generar una atmosfera natural que redueixi l'estrès o un moble pot contribuir a l'ordre. Així doncs, en el moment de dissenyar, s'ha de posar una atenció important a la decoració.

Com s'implementa la neuroarquitectura en els espais?

Hi ha dos enfocaments diferents: neuroarquitectura experimental o neuroarquitectura basada en la literatura científica. Cada enfocament és diferent en abast i precisió.

La neuroarquitectura experimental és la que desenvolupem els grups d'investigació. Actualment, som pocs a nivell internacional. En part perquè és una disciplina relativament emergent (al laboratori de neuroarquitectura de la Universitat Politècnica de València, que vam ser uns dels pioners a nivell internacional, fa 10 anys que hi treballem) i en part per la particular infraestructura tecnològica i científica que és necessària. Ara per ara, no és possible dur-la a terme des d'un estudi d'arquitectura. Amb aquest enfocament, tot l'espai podria ser adaptat a les necessitats cognitivoemocionals dels seus usuaris concrets. Seria un espai dissenyat mitjançant neuroarquitectura experimental.

La neuroarquitectura basada en la literatura científica és la que es fonamenta en els resultats que els grups de recerca han publicat en mitjans acadèmics especialitzats. De vegades, aquests resultats són extrapolats en directrius de disseny. Tot i que tradicionalment no ha estat la forma habitual de treballar i encara és poc freqüent, cada vegada més arquitectes i dissenyadors poden recórrer a aquestes directrius de disseny. Amb aquest enfocament, algunes parts de l'espai podrien ser adaptades a les necessitats cognitivoemocionals dels usuaris en general.

Acostumo a fer sempre la mateixa analogia. Funciona igual que amb la roba: podem dissenyar un vestit a mida (neuroarquitectura experimental) o dissenyar un vestit tenint en compte algunes de les mesures dels usuaris en general (neuroarquitectura basada en la literatura científica).