KLAPPA Peluix, pilota, multicolor

El sistema nerviós central encara no està del tot desenvolupat quan un nadó obre els ulls per primera vegada. Els seus ulls no poden veure a més de 20 o 40cm que és, més o menys, la distància que hi ha amb la cara de la mare. Però el desenvolupament del cervell dels nens petits s’estimula interaccionant amb gran varietat d’estímuls com colors, formes, tactes i sons. Ens ho explica l’investigador Krister Svensson que ha estudiat el desenvolupament dels nens, el joc i l’aprenentatge dels nens durant molts anys. "El descans és tant important com l'estimulació. De tant en tant, el cervell necessita descansar dels estímuls per a organitzar-ho tot i per a connectar amb tot el que ha enregistrat prèviament."

Les joguines adaptades per a nens petits poden reforçar aquests importants estímuls que esperonen el desenvolupament del cervell dels nens. Però, què fa que una joguina estimuli realment un nen? "Normalment és alguna cosa que tenen a la vora i que els crida l’atenció", diu el Krister. "Poden ser les taques negres en una girafa de color groc o el so d’un sonall." La dissenyadora Malin Unnborn, que ha dissenyat la col·lecció de joguines KLAPPA, volia descobrir quins eren els detalls que desperten la curiositat i que els fan jugar. "Per exemple, en el llibre il·lustrat i en la pilota, vaig utilitzar colors amb forts contrasts i teixits amb diferents estructures combinant brillants amb mates i suaus amb aspres.” A la manteta, a la catifa i al parc de jocs, la Malin, els hi va afegir aletes de tauró, orelles i d’altres detalls que destaquen prou perquè els puguin pessigar els ditets curiosos dels nens.

KLAPPA es va convertir en un món d’animals imaginaris, plantes i planetes per a explorar. "Potser per a un nadó no és tan important que sigui un cranc el que el mira des de la cantonada de la catifa de joc", diu la Malin "Però pot cridar l'atenció d’un nen més gran per a fer-lo jugar amb el seu germà petit." El Krister creu que els joc tenen una funció social molt important en el desenvolupament dels nens. "Són una eina d’interacció social entre tu i el nen, ets tu qui li dona vida i significat a les joguines." Un exemple és quan li poses el nom de ‘girafa groga’ al sonall, ja en pots parlar, i quan feu torns per a agafar la girafa neix en el nen la comprensió de com ell mateix és part d’un context. El Krister diu que el joc es basa en la interacció i és, senzillament, una necessitat per al desenvolupament dels éssers humans. "Per a convertir-se en un ésser humà cal interacció amb altres persones."